EL CASTELL-PALAU D'ASPA
El castell-palau d’Aspa s’alça a l’extrem nord-oest de la població, assentat sobre un esperó a migdia del riu Set. L’aspecte actual és fruit de les diverses intervencions portades a terme al llarg dels segles per adaptar-lo a les necessitats de cada moment, des de residència fins a habitatges particulars i magatzem, per això de la primitiva construcció no en resten gaires elements.
A la zona septentrional s’obre un pati amb una cisterna i un pou, restaurat a inicis dels anys 2000. S’hi conserva un arc apuntat del mur de tancament occidental, actualment integrat en la façana bastida a finals del segle XVII. Per la banda oest, mirant al Set, destaquen vuit finestres coronelles de tres arquets apuntats amb capitells troncocònics que probablement corresponen als segles XIII-XIV.
El costat meridional, que correspon a l’obra dels segles XVI i XVII, és el més regular. Està format per un cos central de tres plantes amb nombroses finestres que no segueixen un estil uniforme per les reformes posteriors. Les dependències de la banda est són les més modificades, ja que van ser reaprofitades per construir-hi habitatges particulars. La resta de l’esperó, cap a ponent, forma un ampli espai de planta trapezoidal delimitat per un mur; a la banda meridional, el propi esperó fa de barrera natural.
Amb la conquesta cristiana de la zona ubicada al sud de la ciutat de Lleida, el lloc d’Aspa -juntament amb altres llocs pròxims com Sunyer o Alcanó- va passar a mans del Capítol de la Catedral de Lleida, senyoriu que s’allargà fins a l’extinció de l’Antic Règim al segle XIX. El conjunt del castell-palau va ser edificat per ordre dels bisbes de Lleida, i ja és esmentat en un document de començaments del segle XIII pertanyent al Llibre Verd de la catedral, llibre que recull la documentació relativa a l’organització eclesiàstica. Els successius bisbes lleidatans van emprar el palau com a residència d’estiu fins al segle XIX. Durant la seva època d’esplendor, fins i tot va arribar a contenir un important arxiu i una completa biblioteca.
Quan els bisbes van abandonar la residència, al segle XIX, va començar la decadència i deteriorament del conjunt. La propietat del castell-palau va passar a mans particulars fins que a la dècada de 1980 l’ajuntament va adquirir l’edifici.